TEATREJA SÚRIA!
* Et proposem tres petites obres de teatre perquè representis a la classe!
OBRA 1:
La Mineria
Personatges:
-Joan (Miner 1).
-Pere (Miner 2).
-Miner3.
-Miner4.
-Cap d'equip.
-Vigilant de seguretat.
-Cap de prevenció de riscos laborals.
SITUACIÓ: Un grup de miners estan treballant a les mines quan encara no havien arribat els recursos tecnològics i s’havia de treballar el mineral a mà. El Miner 1, en Joan és el minador encarregat de ficar les càrregues explosives a les galeries d’explotació i veu una esllavissada a la galeria del costat on està treballant en Pere (Miner 2).
- JOAN: (Mentre col·loca la càrrega explosiva a la galeria, veu una esllavissada on està treballant en Pere) - Pere!!!!! Vigila!!!
- PERE: Què passa?
- JOAN: Al teu darrera!
- PERE: (li cauen dues pedretes petites al cap) Ai! Que hi ha una esllavissada!
- JOAN: Corre, Pere, corre! Sort que encara no havia acabat de posar la càrrega al seu lloc.
S’activen les alarmes de la mina. Els quatre miners que treballaven en aquella zona es troben a fora. Arriba el cap d’equip.
- CAP D'EQUIP: Esteu bé?
- MINER 4: Nosaltres estàvem a la part sud quan hem sentit l’alarma i hem sortit corrents. Heu vist què ha passat?
- JOAN: Estava apunt de col·locar la càrrega quan he sentit un soroll estrany. He mirat cap el seu origen i era la galeria on treballa en Pere. Era una esllavissada! Han començat a caure petits blocs de minerals i he cridat que corrés.
- PERE: Sort del casc i del mur de contenció, perquè sinó potser hauríem quedat sota la runa dels minerals esllavissats.
- MINER 3: L’alarma ha sonat i hem hagut de sortir a corre-cuita!
- MINER 4: Estem tots bé i això és el més important!
-CAP D'EQUIP: Hem de fer un informe sobre aquest incident per enviar-ho al cap de riscos laborals. Ara vaig a cridar al vigilant de seguretat perquè ho solucioni.
- MINER 3: Això està fet!
Arriba el vigilant de seguretat.
- VIGILANT: Què ha passat?
Amb xiuxiuejos en un racó de l’escena fan veure que li expliquen tot el que ha passat.
- VIGILANT: Ostres nois, doncs sort que només ha sigut un ensurt! Ara mateix aniré a portar-li l’informe al cap de prevenció de riscos laborals per tal que aquesta situació no es repeteixi.
- TOTS: Moltes Gràcies!
El vigilant va a veure al cap de riscos laborals i el porta a la zona dels fets.
- VIGILANT: Escolta’m avui hi ha hagut un petit problema al sector 3. Pots acompanyar-me cap allà mentre t'explico què ha passat?
- CAP DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: Sí.
Van caminant mentre fa veure que li explica.
- CAP DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: Caram! Quin desastre! Això no pot seguir així! Hem de lluitar per a la seguretat dels nostres treballadors. No només pels d’ara, sinó, pels que seguiran aquest camí. Ara prendré unes notes i t’asseguro que almenys això no tornarà a passar, jo mateix m’encarregaré.
OBRA 2:
Les caramelles
Us proposem una representació bastant diferent de l'anterior:
Busqueu i trieu una dansa típica de caramelles. Tot seguit apreneu-vos la coreografia i balleu-la davant de tota la vostra classe.
Tingueu en compte que ha de ser una representació original però basada en la realitat d'aquesta tradició!
Podreu aconseguir-ho?
OBRA 3:
OBRA 3:
El pas del temps
Personatges:
-Avis: Robert, Antonio i Miquel.
-Avies: Pepeta i Paquita.
-Nens: Marc i Maria.
SITUACIÓ: Avis parlant de com han canviat les coses al poble. Hi ha 3 avis asseguts en un banc del parc. Estan parlant del temps i passant l’estona, tot petant la xerrada.
- ROBERT: Ui! Caram! Quina frescota que fum avui al matí!
- ANTONIO: Oh! Ja arriba l’hivern.
- MIQUEL: Aviat haurem d’anar al casal, sinó ens fotrem de fred!
De sobte, apareixen dues àvies (Pepeta i Paquita) que vénen de fer la compra al mercat municipal. Les dues vénen sufocades i ben carregades amb les bosses de la compra.
- PEPETA: Bon dia jovent! (tot rient per sota el nas).
- PAQUITA: Què hi feu aquí palplantats?
Els avis riuen.
- MIQUEL: Mira, estem aquí comentant la jugada i parlant de com canvia el temps.
- PEPETA: Sí que és veritat que canvia el temps... Però també és veritat que la societat ha canviat molt en poc temps.
- ROBERT: Res és com abans. Jo crec que s’han perdut les tradicions...
- ANTONIO: La canalla d’avui en dia ha canviat molt. Abans, nosaltres ens passavem el dia al carrer, però, actualment, els nens i nens estan tot el dia davant la televisió i l’ordinador.
- PAQUITA: Tens tota la raó... Aquí mateix, per exemple, els nens i nenes haurien d’estar jugant pel parc, i ara mateix no se’n veu ni un.
- MIQUEL: No cal que ho diguis... A casa ja en tenim prou amb en Marc, que es passa el dia davant una maquineta de dos dits de pantalla... no sé pas com s’hi deu veure...
De cop i volta, apareix el Marc, el nét del Miquel, i una amiga seva, la Maria. Els dos viuen al barri de Salipota i són amics des de ben petits.
- MIQUEL: Guaita’l! El nen més maco i eixerit del poble, el meu nét.
- MARC: Hola avi! De què esteu parlant!?
- PAQUITA: Aquest jovent ja no ens tenen respecte. Ara, ni tan sols ens tracten de vostè.
- MARIA: Perdoni, senyora, però la nostra generació és molt diferent de la de fa uns anys enrere.
- ANTONIO: Oh i tant, abans, nosaltres amb la vostra edat, ja treballavem de sol a sol i ni tan sols guanyàvem un euro al dia, o més ben dit, ni dos rals per tantes hores tancats a la mina.
- PEPETA: Me’n recordo quan treballava jo a la fàbrica tèxtil d’aquí el poble... Per això, a dia d’avui, no hi sento res i estic sorda com una tàpia.
- MARC: De quina fàbrica tèxtil parles? Jo no recordo res d’això...
- PAQUITA: Mira, des d’aquí mateix, si mires a l’altra banda del Cardener, veuràs una vella roda al costat del riu, la qual està en ruïnes, però en el passat servia per a subministrar energia elèctrica per a fer servir les màquines Jenny per a teixir i confeccionar vestits.
- MARIA: Apa aquí! Mai m’havia imaginat que aquesta roda hagués estat útil en el passat... Un dels canvis que recordo és el camp de futbol de gespa i el nou pavelló poliesportiu del poble.
- ANTONIO: Us hauríeu d’avergonyir per no conèixer res del passat del vostre propi poble!
- MIQUEL: No siguis tan dur Antonio... De fet, ara mateix recordo que els nostres pares i avis també ens renyaven quan nosaltres no ens recordàvem de coses importants que havien canviat en aquells temps.
- ROBERT: Ara que parles de canvis, això em fa pensar que el meu fill fa uns anys treballava de camioner i la construcció de la variant li va facilitar molt la feina, ja que abans la carretera per anar en direcció a Cardona o Solsona passava per dins el poble i feia que hi hagués molt trànsit i dificultava la circulació.
- PEPETA: A més, recordo que quan hi havia tan trànsit no es podia ni travessar la carretera principal del poble ni per anar a comprar al mercat.
- PAQUITA: Tampoc es podia estar tranquil·la assentada en un banc d’un parc, perquè el costant soroll dels cotxes i camions que passaven molestaven molt.
- MARC: Uf, si que ha canviat el poble. Almenys ara s’està bé i els nens i nenes podem jugar tranquils.
- MARIA: Bé, crec que hauríem d’anar a dinar Marc, que la meva mare ens està esperant! I d’aquí el parc fins a Salipota hi ha un bon tros.
- MARC: Adéu Avi, fins després!
- MARIA: Adéu i gràcies per explicar-nos tot això! Ha estat molt divertit!
- TOTS ELS AVIS I ÀVIES: Adéu macos!
